EL RENAIXEMENT
Els segles XV i XVI, emmarquen el període històric del Renaixement. En aquesta època, l’ésser humà es converteix progressivament en el protagonista de la seva pròpia existència.
A través de la raó, sent afany per descobrir i investigar allò que l’envolta i la humanitat passa d’una visió Teocèntrica de l’existència a una visió antropocèntrica on, l’ésser humà, i no Déu, esdevé el centre de totes les coses.
Fruit d’aquest nou impuls es produeixen descobriments i innovacions rellevants en diversos camps, com per exemple la ciència, la tècnica, el coneixement del món, la religió o l’art.
En les notes que hi ha en el fitxer adjunt s'assenyalen els paràmetres de context i els musicals que permeten entendre la música del Renaixement.
Els artistes viuran una època daurada. Es viatja molt per Europa i hi ha intercanvis constants entre artistes i intel·lectuals que contribueixen a la formació d’un esperit europeu filosòfic, literari, científic i també musical i escènic.
Els centres urbans competiran en una contínua sèrie d’espectacles per afalagar els visitants i sorprendre’ls.
En el Renaixement totes les arts i, les escèniques, en particular, van experimentar una empenta i un desenvolupament significatiu.
La música renaixentista a Anglaterra.
El segle VXI és testimoni de l'emigració de músics continentals a Anglaterra. El 1516 organistes de Venècia i dels Països Baixos com Dionisio Memmo i Benedictus de Opitis entraren en les files d’instrumentistes al servei de la cort de Enric VIII, als quals posteriorment se’ls i va unir el compositor flamenc Phillip van Wilder.
Anglaterra va ser immune a una activitat que havia sorgit en el continent: la impremta musical. De fet, la primera meitat del segle XVI no va produir més d'una col·lecció polifònica titulada In the boke ar conteynd, publicada a Londres el 1530.
A partir del segle XV la música a Anglaterra va prendre un camí diferent a la del Continent. La profunda influencia que havia exercit Anglaterra en els compositors continentals durant la primera meitat del segle arriba al seu final.
El regnat de Enric VII i Enric VIII va marcar un estil musical ben diferenciat, en el qual destaca especialment la música religiosa per a l'Anglaterra catòlica escrita abans de la Reforma anglesa. El nou estil anglès abordava tres aspectes importants: la música profana de la primera part del regnat de Enric VIII, la música religiosa en llatí dels regnats de Enric VII i Enric VIII i, la música religiosa de la Reforma anglesa.
A principis del segle XVI Anglaterra quasi no va formar part del desenvolupament de la música europea: la Reforma va impedir l’exercici del art musical religiós. Hi havia pocs cantants i intèrprets instrumentals Britànics i gairebé cap compositor.
Enric VIII (1509-1547), que va ser un gran amant de la música, en trencar amb l'Església Romana (1509-1535) va acabar amb les riqueses de tots els convents i va destruir o cremar els escrits musicals i els orgues de les esglésies. A més a més, no tant sols va reclutar i contractar excel·lents músics per a la seva Capella Real, sinó que ell mateix va destacar com a compositor de nombroses peces.
En un principi, predomina a Anglaterra la Musica Sacra que es cultivava en la Chapel Royal, fins a la segona meitat del segle XVI, quan incrementa la música profana (gran època d'esplendor del Madrigal anglès). Durant aquest període es publiquen noranta dues col·leccions de madrigals i a més sorgeix una important escola de composicions instrumentals per a Virginal i Llaüt.
ÍNDEX PER AL TREBALL SOBRE EL RENAIXEMENT ANGLÈS. THOMAS TALLIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada