LA MÚSICA I LA DANSA EN LA PREHISTÒRIA
L'aproximació a la música i a la dansa en la Prehistòria es fa a partir de les investigacions etnomusicològiques.
Tot i no poder fer un seguiment acurat com en altres èpoques s'han fet hipòtesis argumentades sobre la presència de la música i de la dansa en aquesta època.
La lectura comprensiva de textos pot ajudar a situar la música i la dansa en la Prehistòria.
A. Pautes per comentar un text.
El comentari de text ha d’aconseguir analitzar i sistentitzar el fragment proposat i per el comentari de text té com a objectius:
- a) Comprendre el text.
- b) Saber-lo interpretar.
- c) Buscar la coherència textual.
A mena d’esquema a seguir per al comentari de text:
- Establir les idees principals del text.
- Estructurar les idees de forma ordenada.
- Fer referència al text per argumentar.
- Contextualitzar el text.
- Interpretar el text.
- Raonar, argumentar de forma crítica sobre l’objectivitat, parcialitat o subjectivitat del text.
- Redactar el comentari de text, el comentari de text, amb coherència expositiva i argumentativa.
C. Comentari de textos relacionats amb les Arts Escèniques, la Música i la Dansa.
El comentari de text de les matèries musicals de batxillerat d’Arts Escèniques, Música i de la Dansa pretén la comprensió del text, la interpretació de les dades des del punt de vista de l’època històrica que emmarca el text, la recollida de dades que aporta el text concret que es comenta i les conclusions que se’n poden extreure. És per això que les pautes per al comentari de textos poden respondre al següent esquema:
- a) Títol al text (diferent del que pugui presentar el text).
- b) Introducció: situar el text (contextualització).
- c) Síntesi argumental i estructura del text.
- d) Dades que aporta el text en relació amb la música i la dansa en el seu temps.
- e) Conclusions que es poden extreure de la lectura (argumentant cadascuna de les conclusions).
UN PLANTEJAMENT SOBRE LA MÚSICA I LA DANSA EN LA PREHISTÒRIA
Riera, Ticià. "Tema 1. La música a la Prehistòria" a Evolució de l’art musical. Història, estils i formes. Argentona: L’Aixernador Edicions. 1994. A la pàg. 21.
“El coneixement de la música a la prehistòria, és, per la seva pròpia natura, un afer força imprecís. Tanmateix, gosarem de fer certes afirmacions i hipòtesis.
Les afirmacions les podem fer gràcies als descobriments, cada cop més importants, dels musicòlegs i dels etnòlegs i a les seves hipòtesis fetes a partir de l’estudi de pobles primitius actuals. Observant avui dia les tribus a Austràlia, Àsia, Amèrica i Àfrica, que viuen encara a l’Edat de Pedra, podem deduir com vivien els nostres avantpassats.
Tota música està íntimament vinculada a la necessitat d’expressió artística pròpia de l’ésser humà. Nosaltres, òbviament, considerant l'art no com un producte arbitrari, sinó com una activitat essencial de l'esperit, venim a refermar la impossibilitat de trobar un origen històric d'aquest art que és la música, ja que brolla d'una qualitat primària, constitutiva de l'home. L'art assumeix, així una àmplia valor d'expressió, o sigui, de creació espiritual. Tot i que com veiem més endavant en la seva primera manifestació apareix lligada a uns condicionaments de diversa índele: el cos, la natura, etc., dels quals tanmateix es va alliberant en la mesura que va esdevenint més autònoma.
Molt llarg, naturalment, fou el període de temps en el qual els elements de l'expressió musical es van anar fixant, per fer més fàcil la tria del material sonor a produir mitjançant la veu o els instruments construïts, després de moltes experiències, per aquesta finalitat. En aquest sentit, cal excloure l'absoluta prioritat cronològica de la pràctica vocal sobre la instrumental, i viceversa, encara que és evident que els instruments han acomplert un fet més decisiu que la veu humana en la formació d'un sistema rudimentari i de les primeres connexions sonores.
Des de sempre l’home ha considerat que la música té la facultat de modificar l’estat d’ànim de les persones, per això sempre hi ha hagut música adequada per a cada manifestació humana.
Per a l’home prehistòric, d’un raciocini encara ben poc desenvolupat, la música tingué un paper preponderant i decisiu: fou una eina bàsica per a encarrilar l’individu dins els rengles socials. D’aquí ve la importància cabdal de la música en els ritus màgics, guerrers, etc. de l’home no desenvolupat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada