PHTA i EDAT ANTIGA

PHTA i EDAT ANTIGA

MÚSICA I DANSA EN LA PREHISTÒRIA I EN L'EDAT ANTIGA

La música i la dansa en la prehistòria.

El coneixement de la música i de la dansa en la prehistòria és, per la seva pròpia natura, un afer força imprecís. Les investigacions, cada cop més importants, de la musicologia i l'etnologia i les hipòtesis fetes a partir de l’estudi de pobles primitius actuals de les tribus d’Austràlia, Àsia, Amèrica i Àfrica, poden donar unes vagues idees de com vivien els avantpassats, sense que això permeti fer afirmacions precises, ans solament hipòtesis per fer un acostament.
La fixació de la música es va anar produint de manera paulatina, a mida que anava evolucionant la mateixa vida humana.

Esquema de presentació del nostre imaginari musical i de dansa de la Prehistòria. (màxim grup de 5 persones)

1. Índex
2. Introducció.
3. Abstract del document av (resum del contingut de l’audiovisual).
4. Esquema de guió (pot ser un storyboard).
5. Una breu explicació del que es vol aportar amb aquest document audiovisual.
6. Bibliografia – discografia – url

La data de presentació s’indica en el calendari de la matèria al web del’institut.




La música i la dansa en l'Edat Antiga

Abans de passar a l’estudi de les grans civilitzacions de l’Edat Antiga, cal mencionar cultures i pobles que han tingut una influència en l’evolució de la música i de la dansa: Hitites, Egipcis, Assiris, Hebreus, Sumeris, Lídia i Frígia i Xinesos. Les cultures del pobles que han tingut una major influència en la concepció de la música i de la dansa a Occident són:

- L'antiga Grècia.
- L'imperi Romà i, paral·lel a aquest imperi
- Els Hebreus.


Esquema de presentació de reflexió crítica davant documents av de l’Edat Antiga. (màxim grup de 5 persones):

- Portada
- Índex
1. Introducció.
2. Abstract del document av (resum del contingut de l’audiovisual).
3. Resposta a dues preguntes:

1. a. És històric el document av que es presenta? Per què?
2. b. Són coherents les imatges, la música, les danses que hi apareixen? Per què?

- Conclusions objectives i comentari personal.
- Fonts documentals: Bibliografia, discografia, filmografia, URL (Uniform Resource Locator), en català RUL (Localitzador Uniforme de Recursos) o adreça d’Internet.
- Annexos


La presentació d’aquesta reflexió pot ser en el format que es triï: word, ppt, avi...


Data de presentació al calendari d'HMD

LA MÚSICA I LA DANSA EN LA PREHISTÒRIA

LA MÚSICA I LA DANSA EN LA PREHISTÒRIA

L'aproximació a la música i a la dansa en la Prehistòria es fa a partir de les investigacions etnomusicològiques.

Tot i no poder fer un seguiment acurat com en altres èpoques s'han fet hipòtesis argumentades sobre la presència de la música i de la dansa en aquesta època.

La lectura comprensiva de textos pot ajudar a situar la música i la dansa en la Prehistòria.

COMENTARI DE TEXT

A. Pautes per comentar un text.

El comentari de text ha d’aconseguir analitzar i sistentitzar el fragment proposat i per el comentari de text té com a objectius:

• a) Comprendre el text.
• b) Saber-lo interpretar.
• c) Buscar la coherència textual.

A mena d’esquema a seguir per al comentari de text:

• Establir les idees principals del text.
• Estructurar les idees de forma ordenada.
• Fer referència al text per argumentar.
• Contextualitzar el text.
• Interpretar el text.
• Raonar, argumentar de forma crítica sobre l’objectivitat, parcialitat o subjectivitat del text.
• Redactar el comentari de text, el comentari de text, amb coherència expositiva i argumentativa.

C. Comentari de textos relacionats amb les Arts Escèniques, la Música i la Dansa.

El comentari de text de les matèries musicals de batxillerat d’Arts Escèniques, Música i de la Dansa pretén la comprensió del text, la interpretació de les dades des del punt de vista de l’època històrica que emmarca el text, la recollida de dades que aporta el text concret que es comenta i les conclusions que se’n poden extreure. És per això que les pautes per al comentari de textos poden respondre al següent esquema:

• a) Títol al text (diferent del que pugui presentar el text).
• b) Introducció: situar el text (contextualització).
• c) Síntesi argumental i estructura del text.
• d) Dades que aporta el text en relació amb la música i la dansa en el seu temps.
• e) Conclusions que es poden extreure de la lectura (argumentant cadascuna de les conclusions).

UN PLANTEJAMENT SOBRE LA MÚSICA I LA DANSA EN LA PREHISTÒRIA

Riera, Ticià. "Tema 1. La música a la Prehistòria" a Evolució de l’art musical. Història, estils i formes. Argentona: L’Aixernador Edicions. 1994. A la pàg. 21. 

“El coneixement de la música a la prehistòria, és, per la seva pròpia natura, un afer força imprecís. Tanmateix, gosarem de fer certes afirmacions i hipòtesis. 

Les afirmacions les podem fer gràcies als descobriments, cada cop més importants, dels musicòlegs i dels etnòlegs i a les seves hipòtesis fetes a partir de l’estudi de pobles primitius actuals. Observant avui dia les tribus a Austràlia, Àsia, Amèrica i Àfrica, que viuen encara a l’Edat de Pedra, podem deduir com vivien els nostres avantpassats. 

Tota música està íntimament vinculada a la necessitat d’expressió artística pròpia de l’ésser humà. Nosaltres, òbviament, considerant l'art no com un producte arbitrari, sinó com una activitat essencial de l'esperit, venim a refermar la impossibilitat de trobar un origen històric d'aquest art que és la música, ja que brolla d'una qualitat primària, constitutiva de l'home. L'art assumeix, així una àmplia valor d'expressió, o sigui, de creació espiritual. Tot i que com veiem més endavant en la seva primera manifestació apareix lligada a uns condicionaments de diversa índele: el cos, la natura, etc., dels quals tanmateix es va alliberant en la mesura que va esdevenint més autònoma.

Molt llarg, naturalment, fou el període de temps en el qual els elements de l'expressió musical es van anar fixant, per fer més fàcil la tria del material sonor a produir mitjançant la veu o els instruments construïts, després de moltes experiències, per aquesta finalitat. En aquest sentit, cal excloure l'absoluta prioritat cronològica de la pràctica vocal sobre la instrumental, i viceversa, encara que és evident que els instruments han acomplert un fet més decisiu que la veu humana en la formació d'un sistema rudimentari i de les primeres connexions sonores.

Des de sempre l’home ha considerat que la música té la facultat de modificar l’estat d’ànim de les persones, per això sempre hi ha hagut música adequada per a cada manifestació humana. 

Per a l’home prehistòric, d’un raciocini encara ben poc desenvolupat, la música tingué un paper preponderant i decisiu: fou una eina bàsica per a encarrilar l’individu dins els rengles socials. D’aquí ve la importància cabdal de la música en els ritus màgics, guerrers, etc. de l’home no desenvolupat.”

HMD 2015_16. PLANTEIX DE LA MATÈRIA HMD

HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA. CURS 2015-16

Matèria de Modalitat de 2n de Batxillerat

Per poder entendre la música i la dansa en el seu temps cal conèixer primer el seu llenguatge, el musical i el del moviment del cos en un xifrat de coreografia i, també, l'època en què cada música i cada posada en escena és composta.

En els documents de la matèria editats al web La història de la música i de la dansa es troben notes sobre cada època que la caracteritza i s'hi situa la música i la dansa com a manifestació artística i sotmesa a l'estètica de cada moment. 

Aquestes notes són unes senzilles pautes que permeten escolar la música i acostar-se a la dansa amb una predisposició per a la seva comprensió. La història de la cultura occidental marca els ítems d'aquestes pautes que, en alguns temes correspondran amb èpoques històriques i, en d'altres, a estètiques que es modifiquen en una mateix època història.

Hi ha 17 temes. El primer és introductori per entendre el llenguatge simbòlic de la música i de la dansa i poder-ne parlar, els 16 restants volen ajudar a fer un seguiment de la història de la música i de la dansa en el seu temps.

TEMARI

1. Llenguatge Musical.
2. Prehistòria i Edat Antiga.
3. Edat Mitjana. El Cant Gregorià i la Dansa en l’Edat Mitjana.
4. Edat Mitjana. Trobadors i joglars.
5. El Gòtic. La Polifonia. El llibre Vermell de Montserrat
6. El Renaixement.
7. El Barroc: el naixement de l'Òpera i del ballet. J. S. Bach i G. F. Haendel.
8. El Barroc: Música teatral i religiosa durant el segle XVIII.
9. El classicisme musical.
10. El Preromanticisme. Els fonaments de la tècnica de la dansa: Carlo Blasis. La transició al Romanticisme musical: Ludwig van Beethoven.
11. Romanticisme: Òpera i música teatral en el segle XIX. El Ballet Romàntic.
12. Música instrumental i cançó en el Romanticisme.
13. Postromanticisme i Impressionisme. La Dansa Moderna. Els Ballets Russes de Diaghilev.
14. Els nacionalismes musical i de la dansa al segle XIX.
15. La Música i la Dansa dels primers 30 anys del segle XX.
16. La Música i la Dansa de 1933 a 1945.
17. La Música i la Dansa de 1945 a 2000.

Objectius que s’han d’assolir durant el curs:

La matèria d'història de la música i de la dansa del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre les diferents formes de materialització de la música i de la dansa en les diferents cultures al llarg de la història.
2. Analitzar i identificar les funcions i els elements que la dansa ha desenvolupat en els diferents contextos artístics, socials i rituals.
3. Comprendre, conèixer i valorar la tradició musical i de dansa, tant acadèmica com popular, així com identificar els vincles, els influxos creuats i els préstecs recíprocs al llarg de la història i en la creació contemporània.
4. Reconèixer els diferents estils, gèneres i èpoques de la música i de la dansa, i emmarcar-los en el seu context social, artístic i històric.
5. Conèixer, analitzar i valorar les principals obres del repertori musical i de la dansa i algunes de les seves diferents interpretacions o adaptacions.
6. Conèixer i valorar la creació i la interpretació coreogràfica i musical com un treball d'equip, així com els trets específics de cada tasca: composició, coreografia, instruments i interpretació.
7. Analitzar l'aportació musical i coreogràfica dels creadors i creadores d'Espanya i Catalunya del segle XX als nostres dies, dins el context internacional.
8. Conèixer, gaudir i valorar les diferents manifestacions musicals i de dansa com a part del patrimoni de la humanitat i, en especial, les relatives a l'entorn més immediat, com a font de riquesa i llegat que cal transmetre a les generacions futures.
9. Realitzar activitats de documentació i recerca a partir de diverses fonts i exposar els continguts de la matèria, tenint cura d'emprar el vocabulari adient que identifiqui estils, formes i manifestacions de la dansa i la música.
10. Adquirir criteris per conformar el gust personal, la capacitat de gaudir de les manifestacions musicals i de dansa i el desenvolupament del sentit crític, expressant sentiments propis davant les creacions artístiques, respectant la diversitat de percepcions sense prejudicis i incorporant aquestes capacitats als hàbits culturals i d'oci propis.

ACTIVITATS PER AL SEGUIMENT DE LA MATÈRIA

• a) Explicació dels temes d’Història de la Música i de la Dansa.
• b) Audicions i audiovisions d’obres de les diferents èpoques de la HMD.
• c) Investigació documental i en Internet dels materials curriculars i de les obres de música i dansa en la història.
• d) Assistència a una posada en escena de la forma musical Missa.

PROGRAMACIÓ DE LA HMD

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA HMD

Tal com és públic al web de l’Institut i com s’ha programat en el Departament de MUAED, l’avaluació de la HMD té diferents ítemps:

-       De cada audiovisió hi ha un treball (individual o en grup) que es presenta un cop acabada la visualització.

-       Cada trimestre es realitza un examen que consta de 4 blocs per valorar les competències específiques de la HMD i també les competències metodològiques.

-       Es valora, també, l’assistència a classe, la participació, la maduresa i responsabilitat de l’alumnat, de manera que la presentació de les tasques encomanades en cada tema, en el temps establert té una valoració en la nota que s’assigna a cada alumne o a cada alumne trimestralment i en la nota final.

Per a les notes parcials trimestrals:

1. A) Competències específiques: conceptes: 30% de la nota.
2. B) Competències transversals i lingüístiques: 20% de la nota: a. Presentació formal de treballs: portada/índex/introducció/ continguts/conclusió/ fonts documentals/ annexos, b. Correcció lingüística: per cada 3 faltes una penalització de 0,25 punts sobre 10.
3. C) Competències metodològiques: a. Assistència a classe: 100%: 10 - cada 3 faltes o retards resta un punt (-1), b. Presentar treballs en el termini: 100%: 10 - cada treball no presentat en termini -2 punts, c. atenció a classe: 5 Punts: i. activa: prendre apunts, ii. preguntar: 5 Punts, d. 
4. D) Ús de les TIC: i. Correctament i seguint les pautes: 10, ii. En la presentació: 10, iii. En els treballs: 10. 50% de la nota.

A (A*0,25) + B (B*0,25) + C(c.1.*0,13 + c.2.*0,12) + D(d.1*0,12 + d.2. *0,13)=N (sobre 10)

Per a la nota final de curs: Mitjana de les notes de les 3 avaluacions, en avaluació sumativa, de manera que la nota final serà el resultat de calcular els pesos de: 25% de la nota de la 1a Av., el 50% de la nota de la 2a Av i el 75% de la nota de la 3a Av.

Prova extraordinària final de curs:

Contingut:

a)     Previ: presentació del treball o dels treballs que no hagin estat valorats positivament, de manera correcta per poder aprovar.

b)     Control escrit del temari i el treball realitzat durant el curs en 4 blocs:

a.     Bloc A: preguntes de conceptes.

b.     Bloc B: audicions i audiovisions.

c.     Bloc C: comprensió de textos audiovisuals (dels proposats a classe).

d.     Bloc D: Comprensió de textos.

Criteris de qualificació: Per a la nota final de la prova extraordinària es farà un càlcul de:

a)     Els treballs presentats correctament tindran una valoració d’apte (5 sobre 10).

b)     El control escrit: Bloc A+B (competències específiques) sobre un 30% de la nota. Control B+D (competències transversals i lingüístiques) sobre un 20% de la nota.

c)     Competències metodològiques: presentar els treballs per a la recuperació en la data indicada, assistència regular a classe (en clara millora a mida que transcorre el curs). Ús de les TIC en la presentació de treballs. Un 50% de la nota.

La qualificació de la prova extraordinària de final de curs es puntuarà sobre 10