dijous, 31 de desembre del 2015

CONCERT DES DE VIENA DE CAP D'ANY 2016

CONCERT DE CAP D'ANY 2016
Des de la Musikverain de Viena, dirigit per Mariss Jansons


Pautes per a una audiovisió analítica del Concert de Cap d’Any 2016.

a) Ítems a investigar per realitzar l’anàlisi de l’audiovisió del concert 2016.
  1. Situació del concert (ciutat on es realitza el concert i per què, explicació de la sala de concerts, etc.).
  2. Els directors del concert de cap d’any a Viena. La figura de Mariss Jansons (breu biografia destacant els aspectes que l’han fet un director significatiu en l’actualitat).
  3. Programa del concert: valsos, polques, poloneses i masurques:
    1. Nom de cadascuna de les peces, l’autor i l’estil: vals, polca, etc.
    2. Definició de les formes musicals: vals, polca, polonesa, masurca.
  4. Anàlisi d’una obra. (selecció d’una de les obres interpretades al concert de Cap d’Any 2016 a la Musikverein de Viena i comentari musical: instruments, intervencions solistes, forma musical, etc.).
  5. Biografia de l’autor de l’obra seleccionada (breu biografia del seu compositor)
  6. Comentari personal. (tant de l’obra triada com de tot el concert).
  7. Fonts documentals: Bibliografia / discografia / URL (pàgines web amb data i hora de consulta).


b) Presentació de l’anàlisi de l’audiovisió del concert de Cap d’Any 2016.

Després d’escolar el concert i visualitzar-lo, a partir de les pautes donades s’elaborarà un treball (en grup de fins a 5 persones) que seguirà l’esquema següent:



Portada.
  1. Índex 
  2. Introducció. 
  3. Anàlisi del concert de Cap d’Any de la Musikverain de Viena 2016. 
  4. Conclusions. 
Fonts documentals: Bibliografia – discografia – url



NOTA: Treball a lliurar per correu electrònic al professor durant la primera setmana de classe de 2016. Data límit: 31.01.2016 a les 00:00 hores.

diumenge, 29 de novembre del 2015

PREGUNTES BLOC A. 1a Avaluació d'HMD

SELECCIÓ DE POSSIBLES REGUNTES PER AL BLOC “A” DEL CONTROL D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA DE LA 1a AVALUACIÓ DEL CURS 2014-2015

1.     La música es un llenguatge universal perquè…
a.     S’ensenya des de petit.
b.     No necessita traduccions per ser entès.
c.     Es va decidir en una junta entre les persones més importants del món.
d.     Hi ha música des de l’antiguitat.
2.     La dansa a l’Antiga Grècia….
a.     No va tenir gran importància ni reconeixement en aquest període de la història.
b.     La figura de déu a l’Antiga Grècia era denominada amb la paraula xaman.
c.     La dansa per diversió, procedent de la cultura popular, no s’havia desenvolupat encara.
d.     S’utilitzava com a ritual, acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i al diví.
3.     Respecte a la música en la prehistòria, els estudis realitzats porten a afirmar que …
a.     La música en la prehistòria tenia només funcions màgiques, rituals o socials.
b.     Va ser la veu humana la primera a produir música.
c.     Van ser els instruments musicals els primers a produir música.
d.     No es pot corroborar científicament cap de les hipòtesis plantejades sobre la música en la prehistòria.
4.     La Missa té tres tipus de cants:
a.     El cant de l'ordinari, el Responsorium i el Kyrie.
b.     Els tons comuns, els cants del propi i el Gloria sanctus.
c.     L’Agnus Dei, el Credo i el Paternoster.
d.     Els tons comuns, els cants del propi i els cants de l'ordinari
5.     Els modes gregorians són:
a.     Re (protus), Mi (tritus), Fa (deuteros), Sol (tetrardus).
b.     Re (deuteros), Mi (tritus), Fa (protus), Sol (tetrardus).
c.     Re (protus), Mi (deuteros), Fa (tritus), Sol (tetrardus).
d.     Re (deuteros), Mi (tritus), Fa (tetradus), Sol (protus).
6.     Els estils de les melodies gregorianes són:
a.     Pneumàtic, harmònic, melòdic i polifònic.
b.     Sil·làbic, oràtic, polifònic i melòdic.
c.     Sil·làbic, psalmòdic, pneumàtic i melismàtic.
d.     Melismàtic, psalmòdic, oràtic i harmònic.
7.     En el segle XV hi havia uns passos de dansa anomenats fonamentals, dels quals nou es denominaven naturals i tres accidentals. Els passos naturals eren: el pas simple, ____, la repetició, el continent o posició noble, la reverència, __, la mitja volta, __ i el moviment.
a.     El pas doble, pirouette i sauté.
b.     El pas compost, la volta sencera i el gir.
c.     El pas doble, el gir i el salt.
d.     El trenat, el pas corregut i canvi de peu.
8.     Els goliards eren…
a.     Músics sense estudis que es dedicaven a tocar a les catedrals, ermites i monestirs de camins de pelegrinatge perquè els pelegrins els donessin una almoina.
b.     Els hereus de les famílies de classe baixa de l’Edat Mitjana obligats a formar una família el més aviat possible per, entre tots, ajudar a portar diners a casa per menjar a partir del treball en conreus.
c.     Escultures de pedra ornades pels monjos durant l’Edat Mitjana que simbolitzaven la figura de Jesucrist Ressuscitat. En cada monestir n’hi havia una situada al centre del claustre.
d.     Clergues de l’Edat Mitjana que abandonaven la vida religiosa. Recitaven i cantaven cançons en llatí i en llengua vulgar molt variades (del més pur refinament a la poesia més grollera, com els Carmina Burana).
9.     Cap al final de l’Edat Mitjana hi havia tres tipus d’espectacle amb dansa:
a.     Les moixigangues, les mascarades i els interludis.
b.     Les sardanes, les moixigangues i els passos naturals.
c.     Els passos naturals, els passos accidentals i els interludis.
d.     Les mascarades, els passos accidentals i les moixigangues.
10.  Els joglars...
a.     Componien cançons perquè els trobadors les interpretessin.
b.     Eren personatges d’una classe molt alta.
c.     Eren alhora actors i músics.
d.     Eren nobles que treballaven a la cort del rei.
11.  Al segle.... apareix l'Organum que consisteix en....
a.     XV / cantar una melodia gregoriana a tres veus paral·leles a distància d’una tercera.

b.     IX / un voluntarisme filosòfic.
c.     IX / cantar una melodia gregoriana a dues veus paral·leles a distància de quarta o de quinta.
d.     XIV / tocar un orgue amb les mans i amb els peus alhora.
12.  El Llibre Vermell de Montserrat:
a.     És un llibre de color vermell del segle XIV que recull i explica els cants i les danses dels monjos.
b.     És un manuscrit, conservat al Monestir de Montjuïc del segle IV que recull i explica els cants i les danses dels pelegrins.
c.     És un manuscrit del segle XIV que recull i explica els cants i les danses dels pelegrins.
d.     És un manuscrit del segle XIV que recull i explica només els cants dels monjos. Avui dia no es conserva partitura.
13.  Quin pot considerar-se el centre musical del Renaixement?
a.     EL Renaixement s’origina a França, concretament a la capital, Paris.
b.     El Renaixement s’origina a Itàlia, concretament a la ciutat de Florència.
c.     El Renaixement s’origina a Itàlia, concretament a la ciutat de Venècia.
d.     El Renaixement s’origina al segle XV a Espanya, concretament a Madrid.
14.  A l’origen del ballet es va crear:
a.     El ballet clàssic.
b.     El ballet dramàtic.
c.     El ballet comique.
d.     El ballet misteriós.
15.  A la meitat del segle XV el panorama musical es pot dividir en dues grans escoles:
a.     L’escola Franco–Flamenca, que es caracteritza per la seriositat i per ser catedralícia, és a dir, una escola on es conrea la música profana.
b.     L’escola de Borgonya, que desapareixerà amb la mort d’Ockeghem donant pas així a l’escola Franco–Flamenca.
c.     L’escola de Borgonya, on sorgeix un estil refinat i galant, quan desaparegui donarà lloc a l’escola Franco–Flamenca.
d.     L’escola Franco–Flamenca es caracteritza per la música a 4 veus, tot i que se n’han trobat fins a 46 veus (com els motets de Ockeghem, per exemple).
16.  Els cançoners conservats que recullen l’obra musical del Renaixement són:
a.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Medinaceli i Cancionero de Ceballos.
b.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Upsala i Cancionero de Medinaceli.
c.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Upsala i Cancionero de Ceballos.
d.     Cancionero de Upsala, Cancionero de Medinaceli i Cancionero de Ceballos.
17.  Què és el baix continu?
a.     Una successió de notes que no arriba a tenir la categoria d’una melodia estructurada que fa l’instrument més greu.
b.     Una successió de notes que no arriba a tenir la categoria d’una melodia estructurada que fa l’instrument més agut.
c.     És el conjunt de notes que dóna una sensació de tensió.
d.     És el conjunt de sons que fan que l’instrument soni més agut.
18.  Johann Sebastian Bach era un gran compositor de/d’........., instrument central per a ell.
a.     Clavicèmbal.
b.     Piano forte.
c.     Piano.
d.     Orgue.
19.  L’art barroc es defineix per ser:
a.     Senzill i auster.
b.     Recarregat i extravagant amb moltes ornamentacions.
c.     Ridícul i estrany.
d.     Simètric, continuant l’estètica Renaixentista.
20.  El nom del considerat el primer escrit d’un ballet és ____ i té una durada de ___
a.     Le Ballet de la Reine / 2h.
b.     Le Danse de la Reine / 3h i 30min.
c.     Le Ballet Comique de la Reina / 10h.
d.     Le Ballet de la Reine Constance / 10h.

dimarts, 17 de novembre del 2015

MONTSERRAT I LA MÚSICA del 17_11_2015

LA MÚSICA EN LA VIDA MONÀSTICA DE 

MONTSERRAT


El 17 de novembre de 2015 l'alumnat de les matèries Anàlisi Musical II i Història de la Música i de la Dansa per tal de complementar exeperiencialment les formes musicals Missa i Ofici de pregària fan una visita a Montserrat per participar de la Missa i descobrir la forma musical Missa.

La visita a Montserrat té un programa que consisteix a: 
- assistir a la Missa conventual del monestir i descobrir-hi en viu què és una Missa des del punt de vista de forma musical i, 
- mantenir una reunió en sessió doble amb un monjo del monestir de Montserrat per analitzar la música escoltada (cantada) a la Missa i la  la relació d'aquest monestir amb la Música. 
- La relació del monestir amb la música és antiga i compta amb una joia documental El llibre vermell de Montserrat.


La sessió té un intermedi per assistir a l'audició de la Salve, cantada per l'Escolania de Montserrat.
I clou la visita amb la reepresa de la xerrada-col·loqui amb el monjo de Montserrat que és músic organista de la comunitat monàstica.

LA VISITA DE 17 DE NOVEMBRE DE 2015 REPORTATGE FOTOGRÀFIC




















dimecres, 11 de novembre del 2015

RENAIXEMENT MUSICAL ANGLÈS. THOMAS TALLIS

EL RENAIXEMENT


Els segles XV i XVI, emmarquen el període històric del Renaixement. En aquesta època, l’ésser humà es converteix progressivament en el protagonista de la seva pròpia existència.
A través de la raó, sent afany per descobrir i investigar allò que l’envolta i la humanitat passa d’una visió Teocèntrica de l’existència a una visió antropocèntrica on, l’ésser humà, i no Déu, esdevé el centre de totes les coses. 
Fruit d’aquest nou impuls es produeixen descobriments i innovacions rellevants en diversos camps, com per exemple la ciència, la tècnica, el coneixement del món, la religió o l’art.
En les notes que hi ha en el fitxer adjunt s'assenyalen els paràmetres de context i els musicals que permeten entendre la música del Renaixement.
Els artistes viuran una època daurada. Es viatja molt per Europa i hi ha intercanvis constants entre artistes i intel·lectuals que contribueixen a la formació d’un esperit europeu filosòfic, literari, científic i també musical i escènic.
Els centres urbans competiran en una contínua sèrie d’espectacles per afalagar els visitants i sorprendre’ls.
En el Renaixement totes les arts i, les escèniques, en particular, van experimentar una empenta i un desenvolupament significatiu.








La música renaixentista a Anglaterra.
El segle VXI és testimoni de l'emigració de músics continentals a Anglaterra. El 1516 organistes de Venècia i dels Països Baixos com Dionisio Memmo i Benedictus de Opitis entraren en les files d’instrumentistes al servei de la cort de Enric VIII, als quals posteriorment se’ls i va unir el compositor flamenc Phillip van Wilder. 
Anglaterra va ser immune a una activitat que havia sorgit en el continent: la impremta musical. De fet, la primera meitat del segle XVI no va produir més d'una col·lecció polifònica titulada In the boke ar conteynd, publicada a Londres el 1530. 
A partir del segle XV la música a Anglaterra va prendre un camí diferent a la del Continent. La profunda influencia que havia exercit Anglaterra en els compositors continentals durant la primera meitat del segle arriba al seu final.
El regnat de Enric VII i Enric VIII va marcar un estil musical ben diferenciat, en el qual destaca especialment la música religiosa per a l'Anglaterra catòlica escrita abans de la Reforma anglesa. El nou estil anglès abordava tres aspectes importants: la música profana de la primera part del regnat de Enric VIII, la música religiosa en llatí dels regnats de Enric VII i Enric VIII i, la música religiosa de la Reforma anglesa.
A principis del segle XVI Anglaterra quasi no va formar part del desenvolupament de la música europea: la Reforma va impedir l’exercici del art musical religiós. Hi havia pocs cantants i intèrprets instrumentals Britànics i gairebé cap compositor. 
Enric VIII (1509-1547), que va ser un gran amant de la música, en trencar amb l'Església Romana (1509-1535) va acabar amb les riqueses de tots els convents i va destruir o cremar els escrits musicals i els orgues de les esglésies. A més a més, no tant sols va reclutar i contractar excel·lents músics per a la seva Capella Real, sinó que ell mateix va destacar com a compositor de nombroses peces.
En un principi, predomina a Anglaterra la Musica Sacra que es cultivava en la Chapel Royal, fins a la segona meitat del segle XVI, quan incrementa la música profana (gran època d'esplendor del Madrigal anglès). Durant aquest període es publiquen noranta dues col·leccions de madrigals i a més sorgeix una important escola de composicions instrumentals per a Virginal i Llaüt.






ÍNDEX PER AL TREBALL SOBRE EL RENAIXEMENT ANGLÈS. THOMAS TALLIS
El Renaixement
La música renaixentista a Anglaterra
1. La vida social i cultural del Renaixement
1.1. Arquitectura del Renaixement
1.2. Estètica del Renaixement. La vestimenta
2. La Música i la Dansa en el Renaixement
3. El Renaixement musical a Anglaterra
3.1. Thomas Tallis. Músic renaixentista anglès
3.2. Els Tudor en l'època renaixentista anglesa en la Televisió
Conclusions
Fonts documentals
Annexos